¿COM AJUDA L’ANTROPOLOGIA MÉDICA A LES ENFERMETATS ACTUALS?

Posted in Salut
at 2016.04.01
With 0 Comments

Veurem com l’antropologia médica, o mes ven dit, gràcies als antropòlegs que han descobert y alertat sobre enfermetats actuals.

L’antropologia com assumpte consubstancial a l’estudi i intervenció clínica de les persones que viuen amb VIH / SIDA permeten estudiar l’home en la seva condició social, com a generador de fets (comportaments) i processos socioculturals; conèixer les limitacions i les potencialitats dels portadors, malalts i persones amb alt risc, les seves relacions, la seva quotidianitat, les seves formes d’aprehendre el món; rellevar la importància de l’acció comunicativa com a mediadora de les interaccions i com a eix de l’estructuració de formes de vida i la fixació dels coneixements per mitjà de la interpretació de símbols, és a dir, rellevar la importància del llenguatge com a creador de mons, entre ells el món del VIH / SIDA.

La perspectiva socio-antropològica ajuda a mesurar l’impacta de la malaltia i facilita la investigació de les relacions existents entre les condicions de vida, comportament, factors de risc i la malaltia; a això pot sumar-se a l’estudi dels patrons de conducta com a construcció social i font d’explicació per a l’estat actual de la pandèmia, és a dir, els estils i maneres de vida, la seva gènesi des del històric i relacional. S’han de conèixer les característiques dels subjectes socials i les seves maneres de vida en el context específic en què es desenvolupen; reconèixer comportaments, costums, necessitats i desitjos, desvetllar les representacions de comportament individual i col·lectiu. Estudiar l’experiència de l’alteritat i la identitat, i la seva relació amb VIH / SIDA.

antropologia enfermedades

L’Antropologia mèdica actual estudia també el desenvolupament de la tecnologia i la seva ocupació amb fins diagnòstics, terapèutics i profilàctics i mira perquè el procés de la pràctica mèdica no es transformi en una cadena d’esdeveniments d’alta tecnologia on el metge sigui un fred analista d’informació i el pacient el portador de la matèria a analitzar. L’Antropologia mèdica advoca per l’aprofundiment dels lligams metge-pacient, que han de ser cada dia més càlids i humanitzats, explorar: conversar, tocar, palpar, percudir, establir aquesta relació meravellosa que dóna seguretat i confiança al pacient, rescatant les tècniques de la vella, però no arcaica semiologia i sobretot, emprar adequadament l’art meravellós de la paraula, la conversa per obtenir un bon resultat: la comunicació.
L’Antropologia mèdica no s’oposa a la tecnologia, més aviat propugna el seu ús adequat i racional.

Exemple d’un antropòleg visionari davant de les malalties:

A mitjans dels anys 1920, el metge alemany Max Hans Kuczynski (1890-1967), llavors professor de patologia de la Universitat de Berlín, va emprendre vastes expedicions mèdiques a Sibèria, Mongòlia i la Xina. L’objectiu era estudiar la influència dels factors geogràfics i socioculturals en les malalties prevalents en les poblacions rurals, per la qual cosa va utilitzar una àmplia gamma de mètodes d’investigació. A part d’exàmens clínics, microbiològics i autòpsies va realitzar observacions etnogràfiques, estudis físic-antropològics i va consultar fonts històriques. La convivència del metge-investigador amb la població d’estudi i la seva participació en la vida quotidiana es van convertir en pilars principals de la concepció científica, que d’aquesta manera va tractar de recuperar una visió més holística de la patologia que transcendís l’enfocament exclusivament anatomo -histológic que dominava la medicina científica des de les últimes dècades del segle XIX.

Fortament arrelat en l’empirisme que caracteritza les ciències mèdiques des de la segona meitat del segle XIX, Kuczynski va buscar plantejaments que en lloc de conduir a conclusions “especulatives” tinguessin una base empírica sòlida. Per tant, va optar per l’aplicació estratègica d’una metodologia extremadament àmplia i adaptativa entre el laboratori bacteriològic i patològic, les estadístiques, les entrevistes i observacions metge-socials, l’antropologia tant física com cultural, així com l’anàlisi històrica dels processos de canvi socioeconòmic. L’objectiu va ser elaborar i explicar el “quadre nosològic” específic, per exemple, dels nòmades Kirguiz. Amb aquest terme, Kuczynski va apuntar a la totalitat de les malalties prevalents en un grup ètnic o social d’una regió definida.

Com veiem la antropologia medica a sigut un gran avanç per a investigar malalties i epidèmies que d’altre manera es tardaria molt de temps de investigar.
Hi ha un article sobre una investigació a Sierra Leone que esmenta que gracies a les investigacions antropològiques mediques es va esbrinar el dràstic descens de assistència medica per part de la població als centres de salut. Gracies a l’esbrinació de antropòlegs es van resoldre les causes de la reducció.

En aquest tema, així com en la comprensió, revaloració i difusió de les visions, valors, concepcions socials i culturals, l’antropologia mèdica i l’antropologia aplicada tenen un paper fonamental que ha de ser apreciat no només pels / per les antropòlegs / es, sinó pels governs, els ministeris estatals, les institucions i agències internacionals, les ONG i la de tota la societat.