EXPERIENCIES I EXEMPLES DE LES TRADICIONS CULTURALS DAVANT DE LA ANTROPOLOGIA

Posted in Cultura
at 2016.04.01
With 0 Comments

Per arribar a lo que es coneix com a antropologia medica, els metges y antropòlegs devien de descobrir com tractaven els malalts en altres cultures i per això molts d’ells s’embarcaven en un viatge fet per aprendre del chamans, sacerdots o curanderos de cada regió.

Aquí tenim alguns exemples y algunes experiències personals de molts antropòlegs de la època.

Com a exemple traiem les definicions de salut i malaltia presentades per terapeutes tradicionals de Chiapas les quals es converteixen en conceptes representatius dels grups indígenes, en general, en considerar la malaltia com a part del seu esquema visionari natural, sobrenatural i humà, expliquen:

Salut és quan un està content, tranquil, menja bé, torna a casa i parla amb la família, no sent dolors. Està sa per que es porta bé a la terra, llavors els seus ancestres i Déu tenen cura del seu esperit. Segons el comportament de cada persona el recompensen en el cos i en l’esperit. S’entén que hi ha malaltia quan no hi ha forces per treballar, ni per menjar, ni per a parlar: hi ha dolors, ja no estan tranquils, la persona vol dormir i estar a l’ombra de la gent acurrucat.cultura i antropologia

Reinhard Ablaßmeier es qui va dur a terme una investigació entre mestissos a la regió Ichóacan-Sant Marc al Perú. Allà la malaltia sa l’anomena quedada o huaytay:

La malaltia és provocada per una pèrdua de l’ànima. L’ànima,és retinguda en un lloc dolent on sovint es alberga el diable. Nens i adults poden enfermar a causa d’una “quedada”. Els primers són, però, més propensos per tenir un ànima més feble. El desànim i la covardia, el dormir en un lloc dolent i la experiència d’un sobresalt afavoreixen segons l’opinió de la població l’aparició de una “quedada”. Es tornen desanimats, es queixen de cansament, s’aïllen cada cop mes, … romanen amb freqüència durant dies al llit. A les nits els malalts se sobresalten durant el son, criden, es queixen i ploren … En el ritual terapèutic que se denomina “llamada” se’n van a buscar l’ànima al lloc en el que romanen captiva, el lloc no sempre és conegut … En un ritual de neteja això pot descobrir-se utilitzant un tros de pedra d’alum de la mida d’una pruna, amb ella es frega el cos nu del malalt y es tira tot seguit a les braces del fogó. Al matí següent, l’alum es treu de les cendres i ha d’haver pres la forma del lloc que ha atrapat l’ànima. Durant la “llamada”, un curandero es dirigeix ​​al voltant de la mitjanit amb un o dos ajudants cap el lloc que reté l’ànima. Ells masteguen fulles de coca, prenen aiguardent, fuma’n cigars i porten all per protegir-se del poder del lloc dolent. Es porten ofrenes com blat, sucre i ocasionalment una gallina, de vegades també una nina feta de blat, sucre i robes del malalt. Quan ha arribat al “lloc dolent”, el curandero posa las ofrenes a terra o les enterra i comença a cridar: “Aquí tinc una cosa per a tu! Et porto quelcom! Dóna’m ara mateix l’ànima del malalt! “. Mentrestant els ajudants amarren les pertinences del malalt a una corda. L’ànima (del malalt) que es troba en el camí de tornada, es tirada cap endavant d’ells amb cops de fuet.

Hem de tenir en compte que els recursos de la antropologia son molts semblants als recursos que tenen o tenien els chamans o curanderos. Es a dir, els chamans per analitzar el mal de una persona recorrien a mètodes on se’ls deien on tenien la malaltia o el dolor, i en el cas de la antropologia actual es faria amb mètodes com la radiografia.